Probablement no trobaríem enlloc cap altra activitat amb una desproporció tan elevada entre les dimensions de l’àrea de joc i els estudis que ha generat o les obres de creació que s’hi han dedicat.

Sabíeu que l'estirada de corda va ser olímpica entre 1900 i 1920 i que cada dos anys se’n fan competicions internacionals?

Aquesta pregunta, no fa gaires anys, no hauria tingut sentit. La clau de mantenir-se en forma sense sobresalts era practicar repetidament una activitat física amb intensitat moderada, cosa que ens assegurava no enviar la salut cardíaca a can Pistraus.

De vegades les paraules no neixen a casa seva sinó a casa dels altres.

La covid-19 ho ha trastocat tot, esport inclòs. Sobretot l’esport de contacte físic, i encara més l'esport infantil i juvenil.

En temps de competicions aturades i recintes esportius tancats, aquests dies són, més que mai, dies d’esport. Concretament, d’esport a casa.

Us agrada la velocitat i us agrada el motor, però al final us avorreixen els circuits invariables, periòdicament revisats i alterats només per la mica d'aigua de la pluja o d'un bassal?

Qui més qui menys, tots, quan practiquem un esport, l’ajustem a les nostres possibilitats físiques i de temps.

És ben possible que, en un futur pròxim, la proliferació de navegadors de mòbil o integrats al cotxe faci incomprensibles els mapes a bona part de la població.

En un esport tan sotmès a anàlisi com és el bàsquet, no hi ha equip que no hi recorri algun cop, perquè totes dues jugades poden ser clau per trencar una defensa. I vosaltres què? Estaríeu més pel bloqueig i continuació o pel bloqueig i obertura?

L’esport més seguit a Catalunya és, de molt, el futbol, però curiosament hi ha molta més gent que ha jugat a futbol sala (també en podem dir futsal) que no pas a

N’hi ha que ja l’han batejat com l’esport d’aquest estiu, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: us ve de gust dedicar algun dia a correcollir?