Sabíeu que l'estirada de corda va ser olímpica entre 1900 i 1920 i que cada dos anys se’n fan competicions internacionals? Hauríeu dit mai que el tennis és l’evolució del joc de pilota conegut a quasi tot Europa, Catalunya inclosa, però que avui només continua viu al País Valencià (amb el nom de pilota valenciana)?
L’esport ha anat seguint la història humana. Des del lligam amb la religió (les grans cerimònies olímpiques de la Grècia clàssica o els sacrificis humans en el joc de pilota dels indis americans adreçats a uns déus poc compassius), fins a la generalització actual, sota formes múltiples i interessos diversos.
Perquè, com és l’esport avui? Doncs podríem dir que té una doble natura:
D’una banda, tenim l’esport de poliesportius, rutines i roba tècnica, aquell que van començar a reglamentar els anglesos a partir del segle XVIII amb la intenció de millorar la condició física per mitjà de la competitivitat. Per exemple, l’atletisme, la gimnàstica, el rem, el futbol o el tennis, que es practiquen igual a tot arreu.
De l’altra, tenim l’esport de carrers, places i camps, l’esport més antic que, perdut el caràcter religiós, va continuar existint al llarg dels segles com una pràctica sobretot lúdica i festiva. Es tracta de l'esport tradicional, que agrupa una multitud d’esports de tot el món i es considera part del patrimoni cultural de cada país.
D’esports tradicionals n’hi ha d'arrelats en moltes cultures i n’hi ha, en canvi, que tenen una àrea molt més reduïda. Entre els més viatjats, destaquen l'estirada de corda (present en la programació d’unes quantes festes majors i en records d’infantesa), els jocs de boles (el més conegut, sens dubte, la petanca) o la lluita de cinturons (que parla moltes llengües però no català). Entre els més casolans, tenim la pilota valenciana, les bitlles catalanes o el tir amb fona de les Illes. I, fora del nostre àmbit, entrarien en aquesta categoria els esports rurals bascos en pes.
L’esport més competitiu i reglamentat ens apassiona i ens manté en forma. L’esport tradicional és la nostra festa i és la nostra història.
[Font: TERMCAT]
