La covid-19 ho ha trastocat tot, esport inclòs. Sobretot l’esport de contacte físic, i encara més l'esport infantil i juvenil. Però això no vol dir que no es pugui practicar, sinó que cal seguir estrictament les normes establertes per a minimitzar riscos: grups estables, responsabilitat, mascaretes, distància de seguretat.

I és per això que, amb covid i tot, també aquesta temporada, en qualsevol pista del país (sobretot del Vallès, el Baix Llobregat, el Maresme, les Terres de l’Ebre o el Gironès), hi haurà un nen o una nena plantats al mig del camp i un munt de criatures que els hauran d’esquivar per a passar al camp contrari. Si aconsegueixen agafar algú, seran dos a fer barrera quan els altres tornin a canviar de camp, i així fins que no quedi ningú lliure. El joc de l’aranya, sí. I també una manera excel·lent de treballar les habilitats defensives de l’handbol.

Moltes federacions adapten els seus esports a l'esport de formació perquè els petits s’hi puguin incorporar de manera lúdica, però l’handbol és, sens dubte, dels esports que més s'hi han dedicat, amb la creació del minihandbol per a les categories prebenjamina, benjamina i alevina.

En aquestes categories, l'entrenament comença amb jocs: l’aranya, tocar i parar a cop de pilota o la divisió en dos equips, l’un que es passa la pilota i l’altre que l’ha d’interceptar. Així practiquen intuïtivament tècniques ofensives i defensives, com ara fintes, pantalles i coordinació.

A més, els partits es juguen en una pista de joc reduïda, amb porteries baixes i pilotes a la mida de les seves mans, i es divideixen en quatre parts. Per a evitar resultats d’escàndol, no es compten els gols sinó les parts guanyades, de manera que el resultat màxim és 12 a 4 (una part guanyada dona 3 punts; una part empatada, 2, i una part perduda, 1). Cada jugador, bo o fluixet, ha de jugar almenys una part completa. I els àrbitres no només xiulen sinó que, com a educadors, també expliquen les infraccions als jugadors.

A mesura que vagin creixent, també creixeran el camp, les porteries, la pilota i la intensitat. I augmentarà la complexitat tècnica i tàctica que transmeten els entrenadors: ara els parlaran de defensa 5-1, atac posicional, basculació, llançament de rosca, llançament de maluc, lliscada…

Si és un equip ben treballat, la transició de l’esport lúdic a l’esport competitiu serà suau i sense sobresalts. Hi pesarà molt guanyar, però es mantindran intactes l’esperit d’equip, la solidaritat, el respecte, l'esforç. Que és el que busca la Federació Catalana d’Handbol en totes les competicions de formació que organitza. Perquè en l'handbol les fites no les assoleixen les individualitats sinó el col·lectiu.

És a dir, exactament el mateix esperit que ens ha de permetre a tots continuar endavant sense renunciar a res i sense retallar la vida d'infants i joves, malgrat la covid.

[Apunt elaborat amb la col·laboració de la Federació Catalana d'Handbol]