Paraules nascudes fora de casa seva

imatge d'una via ferrada

De vegades les paraules no neixen a casa seva sinó a casa dels altres. Associem a cada llengua uns trets i uns valors determinats (per exemple, l’anglès és modernitat, el francès exquisidesa, l’italià art, l’alemany precisió, el portuguès del Brasil futbol), i això pot portar algú a crear en una altra llengua el que ha concebut en la seva.

És el cas de fúting (després jòguing, avui running, sempre córrer), que mai cap anglès va saber què era. O de gauche divine, en aparença francesa però en realitat indígena de la Barcelona dels anys seixanta. O de *via cordata, una forma molt italiana que no trobareu a les Dolomites.

Probablement *via cordata es va crear fa poc en terres hispàniques o franceses per imitació de l’italià via ferrata. I és que són molt similars: una via ferrada està proveïda d’elements artificials que fan més senzilla i segura l'escalada, com ara ferros de subjecció, esglaons i, sobretot, un cable de vida, en què l’escalador es fixa amb el mosquetó per a evitar-se caigudes; de la seva banda, una via cordada és una via ferrada sense cable de vida, de manera que l’escalador farà bé de portar de casa l'equip d’escalada complet, amb mosquetons i cordes.

En català vam adaptar l’italià via ferrata en via ferrada jugant amb el verb ferrar (derivat, com l’italià, de ferro), que permetia integrar completament la denominació en el nostre sistema. Paral·lelament, sembla una bona idea convertir el nou fals italià *via cordata en via cordada, calcant la via ferrada i recorrent com a verb de base a cordar.

Ja ho veieu. No només creem paraules en la nostra llengua i incorporem paraules nascudes en altres llengües, sinó que, de vegades, també incorporem paraules nascudes fora de casa seva. I totes ens enriqueixen de sonoritats i d’idees noves si sabem fer-les nostres —portin o no portin cable de vida.