Aquesta era la pregunta clàssica dels estius: T’agrada més anar a la platja o a la muntanya? 

Des del canvi d’hora de finals de març que ens hem trobat instal·lats en plena primavera. Quasi sense haver-ho vist venir, les cases s’han anat obrint als corrents d’aire i els carrers s’han omplert d’una xerradissa que es confon amb els crits dels falciots pels terrats.

De tots els mitjans de comunicació tradicionals, la ràdio és sens dubte el més pròxim.

Què tenen a veure sant Silvestre i l’home dels nassos? D'entrada res, perquè l'un era un papa de Roma del s. IV i l'altre un català anònim amb problemes evidents per mocar-se. Però...

Les tripulacions s’han estat mesos i mesos instal·lades a Barcelona i voltants, els mitjans de comunicació han introduït la vela en moltes cases on no havia entrat mai, hi ha hagut detractors i partidaris gairebé igualment aferrissats, els velers han passat majestuosos al llarg del litoral i… De

Aquesta setmana comencen els Jocs Olímpics de París, i és segur que durant aquests dies se’ns tornarà a fer ben present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: anelles olímpiques.

Més que l'sterrato, aquí defensem la terra. La terra de les vies no asfaltades —o, almenys, en part no asfaltades— per on pedalegen esforçadament els ciclistes mastegant la pols i perfilant uns bessons de pedra.

Què fem quan ens arriba el torn a la classe d'Educació Física i ens toca córrer cap al llistó o la corda que hem de superar per sobre?

L’evolució humana, de la mà de l’arqueologia i de la genètica, ens han portat a acceptar que som una espècie animal més —singular, d’acord, però animal de cap a peus.

Finalment sembla que els nombrosos aficionats a l’esquí de casa nostra han pogut estrenar els esquís, aquesta temporada.

Acaba d’arrencar la regata preliminar a Vilanova i la Geltrú i de seguida volem a més de 40 nusos de velocitat (74 km/h!) sobre la pell de l’aigua, amb el buc del veler AC40 completament aixecat. I de cop, entre el vertigen del vent i les onades, ens assalta un dubte a mig maniobrar el velam.

Quan s’acaba el Tour, hi ha un grapat d’aficionats que deixen el sofà de casa o pleguen la cadira de càmping del marge de la carretera i agafen la bici per recórrer alguna de les etapes que han vist per televisió —a un altre ritme però amb una tenacitat equiparable.