De tots els mitjans de comunicació tradicionals, la ràdio és sens dubte el més pròxim. Es basa en la llengua oral i, com que els humans som essencialment llengua (per la capacitat que ens dona de confegir sempre idees noves o maneres noves de dir-les), resulta que la ràdio ens arriba fluidament, sense esforç. No ens cal mirar-la, no ens cal aturar-nos, no ens cal ni tan sols prestar-hi atenció, i tant pot informar-nos o divertir-nos com tot just fer-nos companyia.

Per això tots els locutors de ràdio saben que han de tenir una veu agradable i variada, que eviti la monotonia, però, a més, els bons locutors també saben que necessiten una manera de parlar rica, natural i genuïna. Si som paraula, ens agrada que ens sedueixin amb les paraules justes… En el cas de l’esport en directe la complexitat augmenta, perquè la ràdio és paraula i l’esport és imatge. Una locució capaç de fer reviure només amb paraules els detalls tècnics i l’emoció d’una competició o un partit requereix un coneixement sòlid de l’esport, habilitats narratives i un domini excel·lent de la llengua, entre l’adequació i l’espontaneïtat.

Al llarg d’aquests quaranta anys de ràdio pública en català, ha destacat pel seu mestratge indiscutible Joaquim M. Puyal: va començar les transmissions en català construint un pont per sobre dècades de futbol en castellà que connectava amb el català futbolístic de la República, per a aconseguir una llengua autèntica, popular i arrelada. Tot el futbol a la ràdio catalana és deutor d’aquesta línia, en les transmissions del Barça (masculí i femení), l’Espanyol i el Girona, per a citar només els clubs més grans, i tant a Catalunya Ràdio (per exemple, amb Bernat Soler) com a les altres emissores en català —amb menció especial per a RAC1 i periodistes com Joan Maria Pou.

Ampliem-ho. El futbol és l’esport que té un impacte més gran, però són molts els que tenen veu catalana a la ràdio. Hi ha hagut grans narradors de bàsquet, fa anys que es transmeten les curses de MotoGP i s’han narrat també en català (no sistemàticament) l’handbol, l’hoquei sobre patins, el waterpolo i tants altres esports.

La importància de la llengua en la ràdio ha portat a establir una col·laboració estreta entre locutors i lingüistes. La ràdio pública ha tingut sempre a disposició un servei propi de llengua de molt nivell per a resoldre dubtes i reptes, model que han volgut replicar les grans emissores, i alguns periodistes han recorregut també a assessors propis en matèria de llengua.

A més, en qüestions estrictament terminològiques, el TERMCAT ha tingut una innegable funció de referència quasi en els mateixos quaranta anys de ràdio pública en català: fundat el 1985, ha dedicat sempre molta atenció a l’esport, com demostren els diccionaris olímpics, el Diccionari general de l’esport (actualitzat cada any) i el Portal de l’esport, que conté tota la seva producció esportiva. Com a organisme dependent de la Generalitat de Catalunya, posa tots els seus termes i apunts a disposició pública i ofereix un servei de consultes per a resoldre els dubtes.

Però no es tracta d’una relació unidireccional sinó d’una col·laboració, justament per la consciència lingüística dels bons periodistes esportius. Un dels millors exemples d’això és en el camp del bàsquet: a partir de la detecció de manlleus del bàsquet molt utilitzats en català, per iniciativa del periodista de Catalunya Ràdio Ernest Macià, el TERMCAT els estudia, consulta la Federació Catalana de Basquetbol i altres especialistes i acaba fixant propostes per al català, que retornen al món del bàsquet.

Aquests quaranta anys de ràdio pública en català són la història d’èxit d’un model de qualitat lingüística, gràcies al qual el català té una salut (radiofònica) excel·lent. I, com que nosaltres ens anem fent grans però el món es manté permanentment jove, a primera línia ja no hi ha els que van començar fa quaranta anys sinó molts d’altres que, gràcies a ells, mantenen el compromís d’explicar amb paraules catalanes les imatges bellíssimes o vertiginoses de l’esport.

[Text publicat originalment a la revista Fosbury (núm. 44, p. 122), el juny de 2024, recuperat amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio 2025]