Què tenen a veure sant Silvestre i l’home dels nassos? D'entrada res, perquè l'un era un papa de Roma del s. IV i l'altre un català anònim amb problemes evidents per mocar-se. Però...

Per començar, s'assemblen per la vaguetat i la discreció. Diguin el que diguin les llegendes, se sap positivament que sant Silvestre va passar de puntetes per la vida, sense molestar gaire ni destacar en res. Més o menys com l’home dels nassos, de qui sabem que va carregat de tants nassos com dies li queden a l’any però no sabem quina situació familiar té, si és bona persona o un tros d’imbècil ni, encara menys, quines idees socials o polítiques gasta.

També els ajunta el calendari. Els silvestres celebren sant el 31 de desembre, el dia que va traspassar el papa (de mort natural, diuen) i justament el dia que l’home dels nassos es deixa veure —­per fi!— pels carrers catalans.

Ara bé, el que acaba d'acostar sant Silvestre i l’home dels nassos és la multitud de persones que, en nom seu, corren quilòmetres i quilòmetres per celebrar que hem arribat al final de l’any i, de passada, fer una mica d’espai als torrons.

Aparquen una estona excessos gastronòmics i castells d’il·lusions per treure la pols de les malles i les mitges de compressió. Carreguen de begudes isotòniques i barretes energètiques com si fos la fi del món. S’entaforen la samarreta tècnica i potser la tèrmica. Es col·loquen el cinturó de freqüència cardíaca, la cinta de cap si els cal. Colzeres, canelleres, genolleres, braçals per a mòbil. Tapaboques si la cosa va de fred.

...sense descartar un barret de pare Noel o una barba blanca, per exemple. Menys tècnics però perfectament adequats a la gresca.

Això passa a Sao Paulo des del 1925, que d'allà ve la dedicatòria a sant Silvestre. I bastant més recentment, amb el mateix nom o com a curses dels nassos, també passa a Barcelona, Oliana, Maçanet de Cabrenys, Tarragona, Vila-real o Inca; a València, Girona, Sant Julià de Lòria, Berga, la Seu d’Urgell o Badalona; a Calvià, Vilanova del Camí, Navata, Manresa, Reus, Esterri d’Àneu o el Masnou; a Olesa de Bonesvalls, Mont-roig del Camp, Lleida, Saus, Camallera i Llampaies, Alcover o Torroella de Montgrí, i encara a tantes altres poblacions.

En nom de l’esgarrifós (però entranyable) home dels nassos o en nom d’un poc destacable sant Silvestre.