Passats Montecarlo i el Godó, la temporada de terra batuda té el punt culminant en el torneig de tennis de París (el Roland Garros), pertanyent al Grand Slam.

La qüestió dels canvis de marxa de les bicicletes és fascinant.

Una piscina no és tan sols un espai d’aigua per remullar-nos si no vivim al costat de la platja o d’un estany o si considerem que l’aigua hivernal està massa freda.

Fins i tot  les persones menys aficionades al futbol han sentit a parlar algun cop dels penals.

Aquests dies les notícies ens informen de les conseqüències de les intenses nevades i, en fer-ho, fan servir sovint el terme que us proposem com a #termedelasetmana: gruix de neu.

En l’esport no sempre hi ha una correspondència directa entre les habilitats físiques i tècniques de qui el practica i els resultats que obté. Ni, evidentment, entre les il·lusions que hi diposita i la satisfacció que en treu. Més o menys com a la vida, oi?

En qualsevol dels esports que puguem practicar, hi són ben presents, d’alguna manera o altra, diferents capacitats físiques. N’hi ha quatre de bàsiques: la resistència, la flexibilitat, la força (estretament relacionada amb la potència) i la velocitat.

Que no aixequés mai els dos peus de terra per posar-se a córrer no vol dir de cap manera que no tingués pressa per a arribar: Jordi Llopart va recórrer caminant centenars de quilòmetres per carreteres de tot el món

Probablement no trobaríem enlloc cap altra activitat amb una desproporció tan elevada entre les dimensions de l’àrea de joc i els estudis que ha generat o les obres de creació que s’hi han dedicat.

Sabíeu que l'estirada de corda va ser olímpica entre 1900 i 1920 i que cada dos anys se’n fan competicions internacionals?

Aquesta pregunta, no fa gaires anys, no hauria tingut sentit. La clau de mantenir-se en forma sense sobresalts era practicar repetidament una activitat física amb intensitat moderada, cosa que ens assegurava no enviar la salut cardíaca a can Pistraus.

De vegades les paraules no neixen a casa seva sinó a casa dels altres.