Una piscina no és tan sols un espai d’aigua per remullar-nos si no vivim al costat de la platja o d’un estany o si considerem que l’aigua hivernal està massa freda. És això, sí, però sobretot és l’experiència fascinant del medi aquàtic sense allunyar-nos del nostre medi terrestre de sabates, superfícies dures i rutina.

I la fascinació per l’aigua no és d’ara, és clar. La portem tan endins que, segons els especialistes, almenys fa set mil anys que els humans van trobar el gust a moure-s’hi nedant sense ofegar-se. En parlen dibuixos trobats a Egipte, la Bíblia i, una mica més cap aquí, els grecs i els romans, que incloïen la natació dintre els rudiments imprescindibles de l’educació dels joves.

L’aigua és llibertat, perquè quasi tot hi és possible. Per exemple, si ara mateix poguéssiu anar a una piscina, què hi faríeu? Potser practicar la braça per desentumir-vos de tocs de queda i confinaments? Submergir-vos-hi ingràvidament? Improvisar un partit de waterpolo entre amistats? Llançar-vos del trampolí més alt? O ajaçar-vos en una gandula al límit de l’aigua fins que tornin el bon temps i les bones notícies…

Si us agrada el vessant competitiu de tot això, fa molt de temps que esteu de sort: exactament cent anys de sort. Perquè a casa nostra, des del 1920!, la Federació Catalana de Natació organitza competicions de braça, crol, esquena, papallona i estil lliure, competicions de salts, competicions de natació artística i competicions de waterpolo. Tot a les piscines però fins i tot més enllà, perquè també s’ocupa de les aigües obertes per a tots els que troben les piscines petites, per llargues que siguin.

Evidentment, per haver arribat als cent anys i haver-hi arribat amb tants èxits internacionals i amb tanta pedagogia interna ha calgut molt d’esforç, molta dedicació i molta saviesa. Per molts anys, doncs, Federació Catalana de Natació, senyora de les nostres piscines i de les aigües obertes!

[Apunt elaborat amb la col·laboració de la Federació Catalana de Natació.]