Quantes vegades ha passat?: un equip ataca sense parar (les seves centrecampistes recuperen de seguida la pilota, els seus extrems cavalquen una i altra vegada i la davantera centre es fa un fart de rematar) i no hi ha manera. I, de cop, un mal control, un xut afortunat i, hops, resulta que l’equip contrari, que fins llavors només havia sobreviscut, marca un gol i guanya el partit. 

Per sort el big data ha vingut a impartir justícia. Gràcies a l’anàlisi rigorosa de dades dels partits —extretes de les armilles GPS, d'altres peces de roba amb GPS o d'una combinació de càmeres—, ja no compta només el resultat final sinó que també pesen totes les possibilitats que el resultat hagués estat un altre. De ple en el món virtual, es calculen per exemple les assistències esperades o potencials (amb independència que la jugadora final fos una sòmines i no aconseguís marcar), les passades permeses per acció defensiva (valorant, doncs, la pressió defensiva sobre la possessió de pilota del rival), els gols evitats (que decreten si tenim porter o una toia)… I, sobretot, els gols esperats o potencials (a favor, en contra, a porteria); és a dir aquelles jugades que, en un món molt menys capritxós que el futbol, haurien acabat en gol. 

A partir de tot això arribem als punts esperats (també punts potencials), utilitzats per mitjans o per entrenadors de mal perdre per a establir classificacions alternatives que mostren fins a quin punt de vegades la vida ens castiga.

No és només això, és clar. En realitat l’estadística té una utilitat enorme en tots els esports, amb el cas paradigmàtic del bàsquet. Totes aquestes dades (i moltes d’altres, per exemple, la distància recorreguda) són extremament profitoses per a determinar on excel·leix un equip o en quins punts convindria millorar l’estratègia i la tècnica. De fet, ara no hi deu haver cap gran entrenador o entrenadora que no tingui al costat algú expert en estadística —o que no ho sigui ell mateix.

De tota manera, mai no està de més tenir en compte que en la realitat el guanyador continuarà sent l’equip que hagi marcat un gol més, ni que hagi estat per un rebot al cul d'un defensor… I calla que no sigui això el que fa tan absurd, tan imprevisible i tan adorable el futbol.