Que no aixequés mai els dos peus de terra per posar-se a córrer no vol dir de cap manera que no tingués pressa per a arribar: Jordi Llopart va recórrer caminant centenars de quilòmetres per carreteres de tot el món, però a una velocitat que només qui ha practicat la marxa, o marxa atlètica, pot apreciar com es mereix.
En realitat, no es tracta només de mantenir sempre almenys un peu en contacte amb el terra, sinó que els marxadors i marxadores també han de mantenir estirada o quasi estirada la cama que avancen des del moment que entra en contacte amb el terra fins que els queda en vertical a sota el cos. D’aquesta manera es vol assegurar que es compleixen els dos requisits essencials per a poder dir que es tracta d'una prova de caminar i no d'una prova de córrer.
Si us hi aficioneu, descobrireu que l'incompliment d'una d’aquestes dues normes farà que els jutges us avisin amb un senyal: un senyal groc amb el símbol > si heu doblegat el genoll i un senyal groc amb el símbol ~ si en algun moment heu aixecat tots dos peus en un salt, per intentar allargar la gambada. El senyal vermell, en canvi, motivat per una infracció evident o la suma de tres infraccions, us farà saber que esteu desqualificats i que ja podeu tornar caminant, ara molt més a poc a poc, cap a casa.
Llopart, en canvi, no sabia de desqualificacions. El 1980 va aconseguir ben lluny de casa, a Moscou, el seu èxit principal: la plata olímpica. Dos anys abans, el 1978, havia guanyat a Praga l’or dels campionats europeus. Sempre en els 50 km marxa, perquè ell els quilòmetres els feia sobretot així, de cinquanta en cinquanta. També va participar en els Jocs Olímpics de 1984 i 1988 i, encara que no arribés a classificar-s’hi, d’alguna manera en els Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona, ja que Daniel Plaza, entrenat per ell, va guanyar-hi l’or en els 20 km marxa.
Però què té l’esport que ensenya tant, desperta tantes passions, i a cops és tan ingrat? Sense haver aixecat mai els dos peus alhora, pas a pas, el dia 11 de novembre d'aquest 2020 Jordi Llopart va morir després d’uns últims anys econòmicament molt complicats. Malgrat haver demostrat a tots els amants de l’esport que, caminant a tota velocitat des del Prat de Llobregat (on va néixer) o des de Canet (on residia), es podia arribar a tot arreu. I arribar-hi, a més, entre els millors. A canvi, això sí, de posar-hi molta tècnica, molt de sacrifici, molt d'entrenament i molta passió.
[Font: TERMCAT]
