Darrerament és evident l’ús estès de la forma anglesa running. Cal tenir en compte que de fet no es tracta pròpiament d’un terme que designi una disciplina esportiva determinada i reconeguda, sinó que és una forma genèrica que s’utilitza cada vegada més per a referir-se a l’activitat de córrer. Així, contextos normals i genuïns en català com ara “jo corro”, “surto a córrer”, “vaig a córrer” són sovint substituïts innecessàriament per “faig running”.

Normalment, l'alternativa catalana a la forma anglesa running és simplement córrer. En la major part de contextos aquesta forma verbal ja pot funcionar bé: espai per (a) córrer, material de córrer, calçat de (o per a) córrer, zona de córrer (o zona [per a] corredors, o també zona córrer, com a traducció de running zone), etc. Fins i tot en aquells casos en què running s’utilitza com a substantiu, en els quals cal readaptar les expressions a la sintaxi catalana per a utilitzar de manera natural formes com el fet de córrer, el món del córrer, els aficionats a córrer, etc. Igualment, la forma runner és innecessària i correspon a corredor, corredora.

Aquesta serà una de les entrades previstes de la Terminologia del corredor aficionat en què estem treballant actualment i que esperem fer pública ben aviat. També hi haurà l’entrada corresponent a finisher, un cas en què vam demanar la col·laboració de totes les persones interessades.

(Font: TERMCAT)