Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
- ca model de dades ràster, n m
- ca model de dades d'imatges, n m sin. compl.
- es modelo de datos de imágenes
- es modelo de datos ráster
- en image data model
- en raster data model
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
Definició
Nota
-
1. El model de dades ràster és, juntament amb el model de dades vectorial, un dels dos models de dades espacials fonamentals.
2. El model de dades ràster és particularment adequat per a les dades relatives a fenòmens que varien en l'espai de forma contínua o que són objecte de mostreig regular, i també per a les dades de naturalesa pictòrica, com ara tot tipus d'imatges. Així mateix, és particularment adequat per a representar superfícies funcionals, com ara la superfície del terreny definida per l'altitud.
3. El model de dades ràster original o típic només admet un sol atribut de caràcter numèric, de manera que cada conjunt de dades ràster correspon a un sol atribut o variable i consisteix essencialment en una matriu de valors numèrics. Alguns models de dades ràster més desenvolupats permeten, en canvi, enregistrar múltiples atributs associats a les cel·les, no necessàriament numèrics, emmagatzemats en forma de taula d'atributs. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Models de dades i formats
- ca model de dades ràster, n m
- ca ràster 2, n m sin. compl.
- es modelo de datos ráster
- en raster data model
Teledetecció > Models de dades i formats
Definició
El model de dades ràster és particularment adequat per a dades relatives a fenòmens que varien en l'espai de forma contínua i/o que són objecte de mostreig regular (com les imatges de teledetecció), així com per a algunes dades de naturalesa pictòrica en informàtica gràfica, o per a representar superfícies funcionals (com ara en MDE).
Els valors que poden contenir les cel·les poden ser de natura molt variada, com ara índexs de colors (vegeu pseudocolor), explicitacions RGB (per exemple en imatges en color real), dades físiques (com en les imatges de radiància) o índexs vinculats a un model relacional de taules o a una sola taula (com en els índexs de categories que són assignats a cada píxel d'una imatge per a convertir-los en cel·les d'un ràster que constitueix un mapa categòric: tesaurus). Aquest darrer cas constitueix la principal via per a lligar atributs de caràcter textual a les cel·les dels ràsters, que altrament sempre contenen informació numèrica, majoritàriament de tipus enter o real.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca model de dades relacional, n m
- ca model relacional, n m
- es modelo de datos relacional
- es modelo relacional
- en relational data model
- en relational model
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definició
Nota
-
1. El nom model de dades relacional prové del concepte matemàtic de relació, equivalent a l'estructura de taula. L'adjectiu relacional en aquest context no es refereix, doncs, a l'existència de relacions o vincles entre taules ni a la capacitat de relacionar informació que, tanmateix, és completa en aquest model de dades per la simple existència de camps comuns a les taules. L'ús de claus foranes, en aquest sentit, és una restricció d'integritat, no un mecanisme de relació.
2. El model de dades relacional va ser formulat per Edgar Codd el 1969. Fou el primer model de dades formulat teòricament abans de ser implementat i ha esdevingut predominant en els sistemes de gestió de bases de dades des de mitjan dècada de 1980. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca model de dades semàntic, n m
- ca model semàntic, n m
- es modelo de datos semántico
- en semantic data model
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definició
Nota
- Els models de dades semàntics van ser proposats al final de la dècada de 1970 i principi de la de 1980. Van ser superats o, si més no, substituïts pels models de dades orientats a objectes, igualment de major expressivitat semàntica, desenvolupats gairebé simultàniament i a l'aparició dels quals van contribuir.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
- ca model de dades TIN, n m
- es modelo de datos TIN
- en TIN data model
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
Definició
Nota
- El model de dades TIN és un model de dades topològic, atès que la informació de relacions entre vèrtexs, arestes i triangles hi és explícita. Va ser desenvolupat, entre d'altres, per Thomas Poiker durant la primera meitat de la dècada de 1970. És de gran aplicació per a generar i emmagatzemar models digitals d'elevacions, si bé els models digitals d'elevacions de tipus ràster són força més populars per la seva major simplicitat i difusió.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
- ca model de dades vectorial, n m
- es modelo de datos vectorial
- en vector data model
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
Definició
Nota
-
1. El model de dades vectorial és, juntament amb el model de dades ràster, un dels dos models de dades espacials fonamentals.
2. El model de dades vectorial és particularment apropiat per a representar la forma d'entitats geogràfiques amb límits definits.
3. Hi ha un nombre considerable de variants de model de dades vectorial, amb diferències tan notables quant al contingut i l'estructura de la informació (per exemple, amb o sense atributs, amb o sense topologia, etc.) que constitueixen models de dades diferents per si mateixos, de manera que és més apropiat parlar de la família de models de dades vectorials que no pas d'un model de dades vectorial.
4. La denominació vectorial prové del fet que cada parell de punts consecutius dins la seqüència de punts que representen una forma defineix un segment recte o vector. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Models de dades i formats
- ca model de dades vectorial, n m
- es modelo de datos vectorial
- en vector data model
Teledetecció > Models de dades i formats
Definició
Els models de dades vectorials són molt diversos tant pel que fa al seu contingut com a l'estructura de la informació (amb atributs o sense, amb topologia o sense, etc.). En els casos més complets recull atributs temàtics i temporals per a cada entitat geogràfica, els quals hi poden ser vinculats amb un model relacional, jeràrquic, etc.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
- ca model de difusió, n m
- es modelo de difusión
- en diffusion model
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
Definició
Nota
-
1. En un model de difusió s'estima tant el component espacial (localitzacions i patró espacial) com el component temporal (velocitat de difusió) del procés.
2. Els models de difusió es poden classificar en dos grans grups: els models de difusió deterministes i els models de difusió estocàstics. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Disseny assistit per ordinador
- ca model d'armadura, n m
- ca model de filferros, n m
- es armazón
- es modelo alámbrico
- en wireframe
- en wireframe model
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Disseny assistit per ordinador
Definició
Nota
- El dibuix en forma de model d'armadura és més fàcil de concebre i d'editar, tant per la facilitat d'accedir a la totalitat de parts de l'objecte dibuixat com per la major velocitat d'actualització del dibuix a la pantalla.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Georeferenciació
- ca model de funció racional, n m
- ca RFM, n m sin. compl.
- es modelo de función racional
- es RFM sin. compl.
- en rational function model
- en RFM sin. compl.
Teledetecció > Georeferenciació
Definició
Els models de funció racional tenen similituds amb les equacions de col·linealitat i amb les transformacions bidimensionals projectives de 8 paràmetres però no són models perfectament rigorosos.
La seva formulació per a transformacions inverses, que relacionen les coordenades del punt de l'objecte (X, Y, Z) amb les coordenades del píxel de la imatge (l,s), és:
ln = p1(Xn, Yn, Zn)/p2(Xn, Yn, Zn)
sn = p3(Xn, Yn, Zn)/p4(Xn, Yn, Zn),
on pn són els diferents polinomis utilitzats.
RFM és l'acrònim de rational function model ('model de funció racional').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6