senyal
senyal
- ca senyal, n m
- es señal
- fr marque
- en mark
Definició
Marca deixada per un artefacte en el sector de caiguda al final d'un llançament com a conseqüència de l'impacte.
senyal
senyal
- ca senyal, n m
- es marca
- es señal
- fr marque
- en mark
Definició
Cadascun dels objectes que un atleta situa al costat de determinats llocs de pas del recorregut de la seva prova, utilitzats com a punt de referència.
senyal de sortida
senyal de sortida
- ca senyal de sortida, n m
- es señal de salida
- fr signal de départ
- en starting signal
Definició
Indicació adreçada als corredors per a indicar-los el començament d'una cursa.
Nota
- És un senyal de sortida el tret de sortida, que és efectuat pel jutge de sortida
sèrie
sèrie
- ca sèrie, n f
- es serie
- fr série
- en heat
Definició
Cadascuna de les curses pertanyents a una mateixa sèrie.
sèrie
sèrie
- ca sèrie, n f
- es serie
- fr série
- en heat
Definició
Conjunt de curses pertanyents a la mateixa fase d'una competició que es disputen sobre una mateixa distància.
Nota
- Per exemple, són sèries les eliminatòries i les semifinals.
sèrie eliminatòria
sèrie eliminatòria
- ca eliminatòria, n f
- ca sèrie eliminatòria, n f sin. compl.
- es eliminatoria
- fr éliminatoire
- en preliminary events
- en preliminary heat
Definició
Sèrie anterior a la final d'una competició de pista que comporta la classificació dels guanyadors per a la fase següent i la desqualificació dels perdedors.
Nota
- Una eliminatòria es disputa en cas que el nombre de competidors no faci possible una final directa.
sorteig de carrers
sorteig de carrers
- ca sorteig de carrers, n m
- es sorteo de calles
- fr tirage au sort des couloirs
- en drawing for the lanes
Definició
Sorteig que s'utilitza per a assignar un carrer a cada atleta en la línia de sortida.
sorteig de llocs
sorteig de llocs
- ca sorteig de llocs, n m
- es sorteo de puestos
- fr tirage au sort des places
- en drawing for stations
Definició
Sorteig que s'utilitza per a assignar un número de participació als saltadors i els llançadors per als seus intents.
sortida
sortida
- ca sortida, n f
- ca eixida, n f sin. compl.
- es salida
- fr départ
- en start
Definició
Acció i efecte dels corredors de començar a disputar una cursa un cop el jutge de sortida ha disparat el tret de sortida.
Nota
- Per exemple, les sortides es classifiquen, segons la posició del corredor, en sortides ajupit i sortides dempeus, i les sortides que s'han de repetir poden ser sortides falses o sortides nul·les; a més, també són sortides la sortida compensada i la sortida llançada.
sortida ajupit
sortida ajupit
- ca sortida ajupit, n f
- es salida agachado
- fr départ accroupi
- en crouch start
Definició
Sortida d'un corredor executada amb el tronc inclinat cap a terra, les cames flexionades, els peus tocant els blocs de sortida i les mans recolzades a terra davant de la línia de sortida, pròpia d'una cursa de velocitat.