Nota

• 1. El canvi de direcció és un driblatge utilitzat sobretot per alers o aleres i per pivots ofensius o ofensives.
• 2. Es considera que el canvi de direcció va néixer en el baquetbol jugat al carrer durant la dècada dels anys 60 del segle XX i que va començar a arribar a la lliga de bàsquet professional dels Estats Units (NBA) durant la dècada dels 80. Tot i això, s'atribueix a Tim Hardaway (jugador de l'NBA entre 1989 i 2003) el mèrit d'haver-lo popularitzat.
• 3. Segons la manera d'executar-los, es poden distingir diversos canvis de direcció. Per exemple:
  - L'atacant fa botar la pilota entre les seves cames per iniciar el canvi d'orientació (canvi de direcció entre les cames; en anglès, between the legs crossover).
  - L'atacant fa botar la pilota darrere seu (canvi de direcció per darrere l'esquena; en anglès, behind the back crossover).
  - L'atacant executa dues vegades el canvi de mà de la pilota i el canvi d'orientació, de manera que acaba seguint la mateixa direcció que tenia a l'inici (doble canvi de direcció, en anglès, double crossover).
  
  A més, un canvi de direcció que desequilibra el defensor o defensora fins al punt de fer-lo caure és un canvi de direcció trencaturmells (en anglès, killer crossover o ankle-breaker).
  
  Finalment, també hi ha driblatges que no són variacions del canvi de direcció però que s'hi basen, com ara el fals canvi de direcció (o fals canvi explosiu, o ziga-zaga falsa).
• 4. Les denominacions canvi explosiu i ziga-zaga tenen un ús més reduït: en el cas de canvi explosiu, perquè no tots els canvis de direcció comporten un moviment sobtat de l'atacant; en el cas de ziga-zaga, perquè pertany a un registre col·loquial.