Que no aixequés mai els dos peus de terra per posar-se a córrer no vol dir de cap manera que no tingués pressa per a arribar: Jordi Llopart va recórrer caminant centenars de quilòmetres per carreteres de tot el món

Probablement no trobaríem enlloc cap altra activitat amb una desproporció tan elevada entre les dimensions de l’àrea de joc i els estudis que ha generat o les obres de creació que s’hi han dedicat.

Sabíeu que l'estirada de corda va ser olímpica entre 1900 i 1920 i que cada dos anys se’n fan competicions internacionals?

Aquesta pregunta, no fa gaires anys, no hauria tingut sentit. La clau de mantenir-se en forma sense sobresalts era practicar repetidament una activitat física amb intensitat moderada, cosa que ens assegurava no enviar la salut cardíaca a can Pistraus.

De vegades les paraules no neixen a casa seva sinó a casa dels altres.

La covid-19 ho ha trastocat tot, esport inclòs. Sobretot l’esport de contacte físic, i encara més l'esport infantil i juvenil.

En temps de competicions aturades i recintes esportius tancats, aquests dies són, més que mai, dies d’esport. Concretament, d’esport a casa.

Us agrada la velocitat i us agrada el motor, però al final us avorreixen els circuits invariables, periòdicament revisats i alterats només per la mica d'aigua de la pluja o d'un bassal?

Qui més qui menys, tots, quan practiquem un esport, l’ajustem a les nostres possibilitats físiques i de temps.

És ben possible que, en un futur pròxim, la proliferació de navegadors de mòbil o integrats al cotxe faci incomprensibles els mapes a bona part de la població.

En un esport tan sotmès a anàlisi com és el bàsquet, no hi ha equip que no hi recorri algun cop, perquè totes dues jugades poden ser clau per trencar una defensa. I vosaltres què? Estaríeu més pel bloqueig i continuació o pel bloqueig i obertura?

L’esport més seguit a Catalunya és, de molt, el futbol, però curiosament hi ha molta més gent que ha jugat a futbol sala (també en podem dir futsal) que no pas a